 |
| Foto de família al "Pilar" abans d'iniciar la ruta. |
Sona el despertador i la dona com cada dia em fa el favor de despertar-me. Ho tinc tot preparat menys l'entrepà. Em fico a la feina i sense
perdre temps premo el boto de la cafetera. Mentre s'escalfa em faig el entrepà, no vull perdre temps, que tothom sap qui serà el últim, el crack
mister Daivid. I com sempre, no falla, tot i que ha sigut el primer en
enviar un whatsapp.
 |
| Tothom intentant treure el fang de les bicicletes. |
Arribo el tercer, ja que em
trobo el Benito a mig camí i a la Larisa esperant dins el cotxe.
Comença a arribar la gent i encara que tothom ho tenia mes o menys tot
preparat, la gent comença fer viatges “relampago”, que si les ulleres,
el casc, etc,etc...
Ja i som tots, inclòs "lo Daivid", sortim amb un lleuger retard de 15 a 20
min. No es massa però ho recuperarem (o no). Arribem a Saragossa i
comencem a comentar la jornada que ens espera. Sembla que serà un dia dur....molt
dur. De moment fa fred i amenaça quelcom de pluja, tot i que ha plogut
un xic pel camí.
Ens presentem tots a la plaça del pilar on fem fotos i mes fotos. Trobem un
senyor que ens fa la foto de grup i tot seguit tothom surt en totes
direccions a fer cafè i segellar la
Compostelana. Al final, els únics que
segellen les
Compostelanes son els monjos del Pilar, però ha valgut la
pena l'intent. Amb el fred i l'aire que fa un bon cafè sempre s´agraeix.
Sortim amb 30 min de retard, però agafem un ritme alegre tot i que ens queden
150 km. Per davant, tot es alegria al grup, tot i que no sabem el que
ens trobarem pel camí.
Quant portem 18 km. Un cop passat Burgo de Ebro, comencen els primers
problemes. Una pista enfangada amb uns 3 dits de gruix ens comença a
insinuar el que serà el nostre camí avui, tot i que relliscant i
acumulant quilos i més quilos a les bicicletes ningú es dóna ni molt menys per
vençut. En el primer tros net que trobem ens falten mans per treure el fang que s'ha ficat per tots els racons haguts i per haver. Queden molts quilòmetres i no es
pot petar res encara.
Ja som a Pina de Ebro...finalment. Hi ha molta gana després de 45 km. Temps per esmorzar i sortir corrent ja que
comença a ploure i fa fred. Encara no en 2 quilòmetres comencen els primers
entrebancs. Fang fins les orelles i l'Abel que trenca el canvi de la bicicleta (sembla un accident..... però sap que te una 29” esperant). Truquem al
camió de l'Herguido que ens està acompanyant durant tot el recorregut per fer-nos d'assistència i en 5 minuts ja hem fet el canvi de bicicleta per una de les dues que ens ha facilitat Benimoto per si sorgia alguna avaria. I a continuar que no ha estat res...
però si que ha estat. En un moment es fan dos grups, els que volen fer
el camí i els que volen evitar el fang, anant fins a Bujaraloz per la
carretera.
S´intenten fer votacions, per arribar a un consens i fer tots la mateixa ruta, però finalment s'acorda fer dos grups. 13 agafem el camí de Sant Jaume i 14 opten per fer carretera ("variante cobarde"). Jo opto pel camí Sant Jaume. I la veritat es
que ens ha fet patir i molt. Dels 31 quilòmetres que ens separen de Bujaraloz n'haurem fet uns 4 amb la bicicleta a l'esquena on s'hi havia d'afegir el 7 o 8 kilos de fang enganxat. Un prova de patiment físic i mental. A mig camí, a uns 15 km. abans d´arribar a Bujaraloz, ens hem trobat amb el Bernis que havia sortit a trobar-nos en direcció contrària i al no fer-ho ha retrocedit fins un dels moltíssims
avituallaments per continuar amb nosaltres la resta del camí.
 |
| Dos cracks, l'Antonio i el Beni |
Des de aquets últim avituallament fins a Bujaraloz s'ha escoltat alguns
cops la frase “ens fotem el orgull al cul i agafem la carretera” però
ningú, ni els que ho dèiem, teníem ganes de agafar la carretera, tot i tenir-la a escassos 25 metres. Però ja amb l'aventura començada, una retirada tant a prop del cim costa
tot i saber que el desgast ens pot passar factura més endavant.
 |
| L'última parada...
Amb les famílies a les escales de l'església d'Alcarràs |
Un cop a Bujaraloz ens espera un bon dinar i mai mes ben dit. Un 10 al
buffet lliure, el Español. El restaurant serveix per què ens tornem a reunir tots. Ens esperen
familiars i amics, tot es festa i intercanvi de opinions.
Ja tenim 80 quilòmetres al sac i només ens en queden 70.
Desprès de rentar
una mica les bicis de qualsevol manera ens disposem a afrontar la segona part que tot i tenir menys quilòmetres, es un xic mes dura (i mes amb el
desgast que portem a sobre.)
Ens acomiadem de familiars i amics i apretem fort cap a casa.
La cosa
comença amb una lleugera i suau pujada de uns 12 km., que la fem com si
res a un bon ritme de 24 km/h. En un no res ens presentem a Peñalba i
continuem cap a Candasnos per uns camins rapids i divertits. A Candasnos
comença la llarga costa (tot i que sembla plana) fins a dalt el port de
Fraga que fem sense massa problemes.
Un cop a dalt comença la diversió. Territori conegut per molts fa que la gent, segons els seus gustos, baixi per diferents itineraris fins a Fraga, on hem quedat per reagrupar-nos. Per dintre la localitat patim una petita desorientació però aviat trobem un altre cop el camí de Sant Jaume, ara si, direcció Alcarràs.
Hi arribem desprès de més 7 hores sobre la bici i 153 km.
Ha estat un dia que els que recordarem tota la vida, tant per
la duresa com per la diversió i la germanor que hi ha hagut.
Com l'any passat, hem pogut acabar tots els assistents i això es el que ens
fa seguir endavant i pensar ja en l'any vinent per afegir una altra
etapa d´ aquests Camí que em començat.
Salut i Pedals!
Jordi Giralt "Lo Charlio"
