dissabte, 12 de març de 2011

Vist i no vist: Escalada a Armenia

Ja fa un temps vaig ensopegar amb aquest espectacular vídeo d'escalada a Armenia.
Realment un prodigi de la natura... val la pena veure'l.

Salut a tots.
Jordi

Fabulous Armenia - Enjoy !....

dimarts, 8 de març de 2011

Pedals de Foc. Volta en btt al PN d'Aigüestortes i St. Maurici

El Jordi bebent al coll de Sas
  • Participants: Jordi i Raül
  • Temps total: 3 etapes, 3 dies i unes 26 hores, tot inclòs.
  • Grau de Dificultat: Alt per la distància. 220 km +o- i 5100 m de desnivell positiu acumulat
  • Material: Bicicleta de muntanya i el necessari per 3 dies de ruta, dormint en allotjament rural.



La Pedals de Foc és una popular ruta per etapes (o no!) que fa la volta al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Segons l'estat físic, el temps del que disposem o simplement el ritme que volem portar, la ruta es pot per en una etapa (non-stop) o en sis. Hi ha nombroses possibilitats per fer-ho "a la carta". Nosaltres hem decidit fer-la en tres dies. Tampoc en disposem de més (la Festa Major del poble és sagrada), o sigui que, molt a pesar del Jordi, habitual company de suades, les jornades han estat completetes.
En total es tracta aproximadament d'un recorregut de 220 km i 5100m de desnivell positiu acumulat (5700m de descens).
Entrant a la Val d'Aran amb la Maladeta al fons
  • Altura mínima: 950 metres (Llesp, Vall de Boí)
  • Altura màxima: 2250 metres (Coll de la Portella Blanca)
  • Tipus de camins: 61% Pista forestal, 31% carretera semi-asfaltada, 8 % camí.
  • Sortida: Refugi de Conangles (boca sud del túnel de Vielha)
  • Arribada: Vielha
  • Es passa per 34 pobles, alguns d'ells abandonats o amb una sola família vivint-hi
  • Coll més llarg: Coll del Triador (2140 metres), 12 quilòmetres de pujada al 7,5%
Si voleu més informació sobre la sortida podeu consultar el meu blog o clicar sobre les etapes que més us interessin:



Considero que la Pedals de Foc és una ruta bonica, més si no has visitat mai la zona. Ens ho hem d'agafar com una activitat per etapes, a cavall entre el cicloturisme i el btt. I ja sabeu que per qualsevol cosa no dubteu en contactar amb el Jordi o amb mi.


Salut!


Raül Solís

dilluns, 7 de març de 2011

Pic de Noucreus (2799 m) (06-02-2011)


  • Participants: Oriol, Ferran, Ivonne i Jordi
  • Temps total: 4 hores, de les quals 2 i 1/2 ascendint.
  • Grau de Dificultat: Baix, excepte puntualment en la pala final al descens. PD, S3.
  • Material: A banda de l'habitual d'esquí de muntanya, ARVA, pala, ganivetes.
  • És una sortida apta per a raquetes, però si s'opta per aquestes en la pala final cal anar amb compte i portar crampons per si està gelada.
Aquest any està essent realment difícil per a l'esquí de muntanya, i encara més si zones com Panticosa o Benasc et quedem lluny. El cap de setmana anterior havia fet una bona emblanquinada i jo ja m'havia fet il·lusions. Però les posteriors ventades havien deixat un panorama realment desolador.
Tot i saber-ho del cert, ja no podia més, necessitava fer alguna cosa, encara que fos anar a pasturar amb els esquís a l'esquena. Vaig mirar de provocar a l'Oriol, sabent que ell estava en un situació tan crítica com la meva i que les ganes el farien dèbil. De seguida hi va accedir.
I una cosa porta a l'altra, per sort... l'Oriol va trucar al seu bon amic Ferran, el qual, juntament amb la Ivonne, es van apuntar a la sortida.
L'elecció de l'itinerari el vam deixar al Ferran que, com a bon coneixedor del territori i de la situació conjuntural, va trobar un objectiu amb unes condicions prou dignes fins i tot per la baixada: el Pic de Noucreus des del Santuari de Núria.

L'aventura comença com ha de ser: amb un bon entrepà a Ribes. I d'allí, al cremallera de Núria, primer cop per un servidor. Un lloc tan emblemàtic transmet per força emocions intenses. I més anant acompanyat del Ferran, que vulguis o no, t'acaba cantant els nom de cada una de les pedres que et vas trobant pel camí. Posa èmfasi especial en les "Roques de Tot lo Món", omnipresents durant el llarg recorregut del cremallera.
a) Primeres traces per les pistes de Núria. b) Un ramat d'isards ens visita

Un cop al santuari ens calcem amb diligència els esquís i amunt, que es prou tard. L'entorn està realment just de neu, però la traça de pujada va fent tota l'estona per dins de la canal de la Vall de Noucreus, la qual és força obaga. Això, juntament amb el fet que les ventades hi han escombrat la neu de les pendents circumdants fa que, a excepció d'algun tram a l'inici, es pugui pujar amb els esquís als peus pràcticament tot el camí.

La sortida és, paisatgísticament, immillorable. Des d'un bon començament la vista t'allarga cap cim objectiu. I cada cop que mirem enrere tenim una vista bestial del santuari amb el Puigmal sobre seu. La pendent és bastant constant i suau, de manera que es puja sense dificultats. I el dia llueix un sol radiant. Fins i tot la Ivonne, la qual pràcticament s'estrena en l'esquí de muntanya, disfruta de la pujada.
La pujada té un pendent constant i fàcil i, omnipresent, al fons el Puigmal i el santuari de Núria

Potser la única dificultat recau en la pala final que ataca el cim, la qual té una mica més de pendent. Però hi arribem amb la neu ja una mica estovada, de manera que l'adherència és perfecta.

Un cop al cim, el Ferran ens instrueix amb el cims que ens envolten i anem a fer un tomb per la carena per fer una ullada cap als estanys de Carans. La idea inicial era, un cop a dalt, canviar de vessant i fer-hi cap. Però la neu justeja i, per tant, desistim.
a) La foto de cim de rigor. b) I ens n'anem a donar un tomb per veure veure els estanys de Carans

Mengem alguna cosa mentre critiquem les evidents imprudències d'alguns "raqueteros" i ens preparem per la baixada. En el primer tram la neu està realment en mal estat. Jo m'escoro una mica per anar a buscar una pala encara verge, però la capa de neu és tan minsa que li marco un bon codi de barres a les soles dels meus esquís.
Però un cop passat aquest primer tram...miracle!! Dins la canal la neu està perfecta per una bona esquiada. I realment disfrutem del "ziga-zaga, ziga-zaga!!! zigui!! zaga!!"
Al final ens toca descalçar-nos els esquís i caminar un tros, però ara l'ànima ja està tranquil·la.
Baixada esquiant pel tub

Com en les bones sortides, la cosa acaba allí on havia començat... fent un bon entrepà de llonganissa a la brasa amb una bona cervesa davant.

Text i Fotos: Jordi Jové