dimecres, 9 de desembre de 2009

Ascensió al Cervino (4.478m)

L’estiu passat, concretament el 13 d’agost de 2009, el Xavi Garcia i jo mateix, el Rafel Folch, dos membres de l’associació l’Aspardenya, varem aconseguir ascendir el Monte Cervino o Matterhorn, de 4.478 m d’alçada, situat al cor dels Alps, entre Suïssa (el Valais) i Itàlia (la Vall d’Aosta). La via d’ascensió que varem seguir fou l’aresta italiana, coneguda amb el nom d’aresta de Lion (l’aresta del lleó).
De fet, la nostra aventura ja havia començat en un primer intent dos anys abans, l’estiu del 2007, però en aquella ocasió les males condicions meteorològiques van fer-nos recular i tornar a casa decebuts i amb les mans buides. Aquest cop, però, l’expedició va anar molt millor, tot i que varem necessitar quatre dies per completar l’ascensió i retornar al punt de partida.
Aquest punt està situat en la població de Cervinia, al nord de la Vall d’Aosta, localitat turística d’esports de muntanya situada a 2.000 m.
d’altitud, al peu de la immensa mola de pedra i neu de la cara sud del Cervino. Des d’aquí s’inicia el camí de pujada que va guanyant alçada superant prats alpins, tarteres, algunes congestes de neu, a més d’un flanqueig perillós per les caigudes de pedres i el gel que hi pot haver en la ruta.
El flanqueig finalitza en el coll de Lion, a 3.580 m., des del qual ja és possible contemplar la grandiositat de les muntanyes i les geleres alpines del vessant nord suís. Un cop aquí comença pròpiament l’aresta de Lion, una llarga successió de ressalts i plaques que sense superar mai el IV grau,
però amb alguns trams delicats per la seva exposició, ens diposità a la cabana Carrel, petit però confortable refugi de muntanya, penjat al mig de l’aresta a 3.830 m. d’alçada.
L’ascensió fins al refugi és molt llarga, ja que comporta superar 1.800 metres de desnivell, i ja
suposa en si mateixa una bona ascensió. L’endemà varem fer el primer intent de superar els 650 metres que ens separaven del cim,
però quan portàvem unes quantes hores escalant varem decidir fer mitja volta, ja que anàvem molt lents i algunes cordades que portàvem al davant ens dificultaven la progressió.
Eren les 11 del matí i no havíem superat més que 200 metres. Aquella nit, al refugi, ens varem desanimar una mica, però varem conjurar-nos d’intentar-ho l’endemà amb més força. Així, a les 3 de la matinada del dijous 13 d’agost ja estàvem equipats amb tot el material i encaràvem els primers murs verticals que hi ha tot just al sortir del refugi.
Escalant sense pressa però sense pausa varem anar superant les dificultats i guanyant alçada, i després de superar l’aresta horitzontal, a trams esmolada,
del pic Tyndall (4.240 m.) i la torre final, varem aconseguir assolir, a les 11 del matí, al cim del Cervino.
L’alegria i l’emoció van ser immenses. El bon temps ens va permetre gaudir d’una bona estona del cim, de la magnitud del paisatge de les
muntanyes dels Alps.

Després varem iniciar la llarga baixada, i encadenant ràpels i desgrimpades delicades varem aconseguir arribar a les 8 del vespre altre cop al refugi amb la satisfacció de l’objectiu acomplert i la feina ben feta. L’endemà varem retornar a Cervínia i d’aquí varem començar el camí de retorn a casa. L’escalada del Cervino, sense ser molt difícil (la via no supera el IV grau i alguns trams estan equipats amb cordes fixes), és llarga i delicada per la seva exposició, i exigeix molta atenció en els trams més aeris i en els ressalts de mixtes (roca, neu i/o gel).