- Participants: Antonio, Ester i Jordi
- Temps total: 6 hores, de les quals 4 ascendint.
- Desnivell: +/- 1430 m
- Grau de Dificultat: Mitja-alta. D, BE, S3-S4.
- Material: A banda de l'habitual d'esquí de muntanya, ARVA, pala, ganivetes.
- És una sortida força directa amb pendents drets i sostinguts que fa que es guanyi altura molt ràpidament i que, en cas de bona neu, promet una bona baixada.
El passat mes de març, després de moltes temptatives per fer esquí i, perquè no dir-ho, una sortideta anterior a la banda de Vielha, en la que també s'havia apuntat l'Andrea, tornem a coincidir amb l'Antonio i l'Ester. Aquest cop anem cap als Baños de Panticosa, a passar la nit al refugi de la Casa de Piedra (1636 m) per, l'endemà, sortir ben d'hora i mirar de fer el Garmo Negro (3066 m).
El Garmo Negro és un cim de tot just tres mil metres veí d'altres dos tres mils, l'Argualas i l'Algas, que separen la vall de Panticosa de la de Sallent de Gàllego. Ja fa temps que sento a parlar del seus atractius i, la veritat és que tenia moltes ganes de fer-lo amb esquís.
Ens llevem d'hora, a les cinc de matí. Déu meu!! Però si no es veu res! Em sembla que mai m'havia llevat tan aviat. Però és que aquest any les condicions per l'esquí no són les més "astupendes" que diríem. Fa temps que fa una calor insòlita pel l'estació de l'any i encara si tot just regela per la nit, cap a mig matí ja comença a "apretar".
a) Primeres llums pujant a la Mallata Baja. b) A la Mallata Baja encara no hi prou neu
Així doncs decidim sortir tan aviat com ens ho permeti el cos (o potser una mica abans i tot, en el meu cas) per tal de poder fer la baixada amb una mica de dignitat i evitar-nos les pluges que donen pel migdia. I sortim de nit començant a pujar el tram de bosc que queda a l'oest (O), que ens porta la Mallata Baja de las Argualas (1980 m) on esperem posar-nos els esquís. En pocs metres se'ns fa de dia i comencem a veure les primeres imatges del paisatge que ens espera.
Tanmateix,sortint del bosc la neu encara no és suficient. De manera que, esquís al coll, i continuem cap al nord (N), cap a la Mallata Alta de las Argualas (2210 m), un segon replà. Uns quants metres abans d'arribar-hi, aquest cop sí, podem calçar-nos els esquís, i la cosa comença a millorar.
Pujant a la Mallata Alta amb vistes als Baños de Panticosa
Un cop a la Mallata Alta ens agafa un nombrós grup d'esquiadors maños que porten un ritme bastant "canyero". Aquests van a travessar fins a Sallent pel collado de Feniás (2850 m) (la seva ressenya aquí), amb la qual cosa hem de compartir bona part de la traça de pujada. Tanmateix, el seu ritme ens sembla estratosfèric per nosaltres, i ben aviat els perdem de vista. Des de la Mallata Alta ens redirigim cap a O per una canal ben marcada que ens fa guanyar metres ràpidament i, un cop a fora (cap als 2700 m aproximadament), ens redirigim cap a NO per flanquejar una forta pala que ens porta al que primer sembla un coll però resulta ser l'entrada al circ que formes l'Arguallas, l'Algas i el Garmo Negro. Mirant enrere veiem com ens empaita un important grup de núvols, amenaçant de trencar el fins llavors idíl·lic oratge. És ben segur la tempesta de la tarda, que s'avança per moments.
El grup de maños que ens van "acompanyar"
Cap al N ens queda la pala final del Garmo Negro, que deu tenir encara no uns 200 m. de desnivell i uns 40º d'inclinació. El mantell de neu es veu ben ferm i estable, encara que intuïm que força endurit pel regel. Així doncs, decidim calçar-nos les ganivetes als esquís per fer el tram final. En un moment som dalt, però ja tenim els núvols a sobre, de manera que fem les fotos de rigor i comencem la baixada.
Flanqueig amb els núvols amenaçant just abans d'arribar a l'entrada del circ d'Argualas
La pala de la cara sud del Garmo Negro no decep: realment ens permet fer, tot i la neu dura, una d'aquelles baixades gaudidores. No obstant, més avall la cosa canvia. Ens trobem que la neu ha començat a transformar i els girs es fan pesats i difícils. A sobre, ens hem posat de ple dins del núvols i a voltes som incapaços de copsar per on estem baixant. Poc a poc, i amb bona lletra, anem desfent la traça de pujada, cosa que no costa perquè, tot i el canvi d'oratge, encara hi ha gent que vol fer cim. "Haver matinat!" pensem interiorment.
a) Pala final del Garmo Negro. b) Foto de cim: avui no hi ha samarreta de l'Aspardenya
Argualas i Algas des del cim
Cap als 2700 m ens posem per sota del núvol, de manera que almenys podem traçar una ruta alternativa i menys trillada. Tot i això, el gaudir esquiant ja fa estona que s'ha acabat. Refem el camí a peu pel bosc i, just al migdia tornem a ser a la Casa de Piedra, apunt per un bon dinar. Tot i això, ens cau el món a rodanxes quan veiem que els maños que anàvem a Sallent, ja han acabat i han tornat a buscar els cotxes. Un d'ells fins i tot ja va dutxat i canviat per un casament. Això sí que és ritme!!
Fi de festa a l'antiga font dels Baños
Concloent, aquesta és una sortida que defineix perfectament l'esquí de muntanya amb majúscules: pendent directes i sostingudes que no et deixen avorrir a la pujada, i que permeten gaudir d'una llarga i contínua baixada. La propera vegada esperem trobar unes condicions de neu i de temps menys adverses.
Enllaços externs:
Text i fotos: Jordi Jové.
Associació Excursionista l'Aspardenya d'Alcarràs 
