- Participants: Raül, Albert, Jordi
- Temps total: 6 dies: 5 per fer la Ruta 9 més una excursió addicional al centre de l'illa.
- Grau de Dificultat: Molt alt. 247 km, 3500 m de desnivell positiu acumulat
- Material: Bicicletes de Muntanya i el mínim equipatge.
Després d'algunes setmanes d'entrenaments per preparar la sortida, alguns vam arribar millor que d'altres. Però crec no equivocar-me afirmant que pels tres va resultar una experiència d'una duresa remarcable. Ja no tant per l'aspecte físic, si no pel desgast psicològic que representa avançar pels difícils terrenys de l'illa, que obliguen a baixar de la bicicleta en nombroses ocasions, ja sigui per les pedres, els forts pendents, la sorra i/o grava del sòl o el terreny descompost.
Si es vol mantenir els dos peus sobre els pedals a tota costa, cal estar disposat a acceptar cristianament un nombre considerable de caigudes sobre un llit de pedres no precisament erosionades.
Això sí, els paisatges són espectaculars, res comparable al que podem veure a casa nostra: volcans i cràters immensos, mars de lava negra que sembla encara calenta, penya-segats abismals i horitzons interminables. Tot adornat per una terra erma on les hi hagi, a mig camí entre el desert saharià i un to negre-incendi, però on, tot i així, la gent s'esmerça per fer-la produir.
Panoràmica de La Graciosa des del Mirador del Río
Tot seguit. i esperant que el Raül faci el pertinent article al seu bloc, us fem cinc cèntims de les tres primeres etapes.
Etapa #1. Dia 15 d'octubre. Puerto del Carmen - Órzola (69.5 km - 528m de desnivell positiu acumulat)
La cosa comença suau, amb un recorregut pels passeigs marítims de diverses poblacions que es van enllaçant l'un amb l'altre, i que inclou la capital, Arrecife. Sortint de la turística Costa Teguise, on parem a fer un English Breakfast, agafem les primeres pistes de terra que ja ens posen al tanto de què anirà la cosa: camins amb una terra a voltes molt sorrenca i coberts per un llit no gaire dens de pedres volcàniques de diferents mides, segurament caigudes del cel a causa de les explosions del volcans que veiem no gaire lluny nostre.
El Raül enmig del complicat terreny de la costa Est
La ruta de vegades va resseguint la costa, mentre que d'altres fa incursions cap a l'interior de l'illa, com a Guatiza. Dinem impressionantment bé en un restaurant d'Arrieta (gràcies, Bea, per la info) i seguim recorrent la costa per un pedregal que realment requereix tota la nostra atenció. Tant és així que, fins que no punxo una roda, no ens n'adonem que ja fa estona que ens hem passat un desviament que ens havia de portar cap a la carretera que va cap als Jameos del Agua i La Cueva de los Verdes. Mentre fem la reparació, el Raül explora el terreny: resulta que ja som a prop dels Jameos aquests, i decidim arribar-nos-hi seguint el camí. Total que hi hi arribem pel darrera.Fem una volta per fora, però no hem vingut a fer aquest tipus de turisme, això queda per una altra ocasió. Anem cap a los Verdes, però la història és la mateixa... cap a Órzola per carretera. Órzola resulta ser un petit poble de pescadors, on sembla haver-hi poca activitat, i des d'on l'endemà agafarem el ferri que ens porta a l'illa de la Graciosa.
a) Impressionat el dinar a Arrieta. b) L'Albert i el Raül en un complicat procés de digestió
Track GPS de la 1a Etapa
Etapa #2. Dia 16 d'octubre. Illa de la Graciosa
L'endemà en alcem i anem cap al port. De ferris n'hi ha un cada hora, però hi hem arribat massa aviat. Decidim anar a explorar l'impressionant penya-segat que queda just al costat de Órzola. Trobem un corriol que en permet fer-ne un tros, però aviat queda mort i no podem continuar. Tornem a agafar el ferri.
a) Penya-segat de la Punta Fariones. b) El Raül a dalt de la Montanya Bermeja, a la Graciosa.
La Graciosa és una illa petita on, pràcticament només hi ha un poble, Caleta de Sebo, de carrers sense asfaltar, i on tot és sorrenc i amb un característic aire de spaghetti western. La cosa apunta a que serà un dia bastant relaxat. Per anar a qualsevol banda de l'illa cal anar sempre cap al seu centre "geomètric", des d'on un encreuament múltiple de camins et permet triar cap a on vols anar. Al matí visitem el nord, ens banyem a la platja Lambra i visitem Pedro Barba. Els camins son de sorra on el pas de tot-terrenys hi ha fet unes ondulacions realment molestes per pedalar: les mans et vibren moltíssim i els canells acaben fet pols. Tornem a Caleta de Sebo per dinar: l'entaulada torna a ser memorable, encara que aquest cop un pèl més cara. Dinem amb el Sergi, un noi de la Bisbal que fa la mateixa ruta, en la seva versió organitzada per Pedales de Lava, i que ens anirem trobant al llarg dels dies.
A punt de banyar-nos a la Playa Lampra (La Graciosa)
Per la tarda visitem la zona sud-oest (SW) amb una mar una mica més embravida i amb final al penya-segat de la Montaña Amarilla. Tornem per agafar l'últim ferri i... a veure el Barça en un bar d'Órzola.
a) En direcció al Sud-Oest de la Graciosa. b) Penya-segat de la Montaña Amarilla
Track GPS de la 2a Etapa
Etapa #3. Dia 17 d'octubre. Órzola - Caleta de Famara
Sabem que avui serà, probablement, el dia més dur de tots. Els kilòmetres són el de menys, però el continu pujar i baixar de l'etapa representa l'autèntica dificultat. Així doncs decidim començar ben aviat.
a) Sortida del sol a Órzola. b) Caçador esperant pacientment al Lomo Blanco (Órzola)
La cosa comença no gaire clara. La ruta del GPS ens encara cap a un barranc que resulta ser impracticable. Al cap de poc decidim sortir cap a la carretera, però... no, no... la ruta va pel barranc!! De seguida pugem i ens trobem que la muntanya, un diumenge, està completament presa pels caçadors. I mira que ens pensàvem que en aquesta illa no hi havia ni un animal. Cacen conills i diria que ho fan amb fura. La fura no la veiem, però tot un regiment d'homes acompanyats per més nombrosos gossos esperen armat amb bastons a que els conills surtin dels seus caus. Realment pintoresc.
El camí, amb fortes pujades, és realment un bon escalfament i ben aviat ens porta al poble de Ye, i des d'allí cap al Mirador del Río. Impressionants les vistes sobre la Graciosa i el golf de Famara. Avui, paissatgísticament la cosa està sent sublim.
a) Vistes al Risco de Famara i La Graciosa. b) "I'm the king of the world" des del penya-segat de Máguez
Baixem per carretera i fem cap a Guinate, des d'on ascendim per dintre un volcà per acabar just al llindar del penya-segat. Realment espectacular al nivell de vistes. Allí ens agafa en Sergi, que havia sortit més tard perquè havia fet nit a la Graciosa, i se'ns acopla. Continuem cap a l'oasi de Máguez i Haría, on fem una petita parada per agafar forces, i d'allí cap a Teguise fent fortes pujades i les primeres baixades BTT en condicions. Fins llavors no hem tingut la sensació de que la ruta fos quelcom preparat per la pràctica de la BTT. Precisament quan les forces justegen aconseguim arribar a Teguise, on hi ha un espectacular mercat que inunda de parades i de gent tots els carrers del poble. Mala sort, perquè just quan hi arribem, el mercat tanca la barraca.
a) El Raül comenta la jugada amb el Sergi. b) Platges de Famara. c) El Trio Calavera
Mengem a Teguise i després de dinar tot és un regal. Una baixada fàcil fins a Famara, on anem directament a la platja i hi passem la tarda banyant-nos i fent el calamar. Després només ens queda arribar a Costa Teguise on tenim l'allotjament. Un poble de surfers en tota regla, on fem un cervesetes, sopem i a dormir, que l'endemà n'hi ha més.
Properament, la segona part amb les tres etapes restants.
Text i fotos: Jordi Jové
1 comentari:
Molt bé Jordi, a veure quan puc començar a fer els meus articles...
Publica un comentari a l'entrada