Canvis al Rocòdrom

Es fa saber a tots els usuaris del Rocòdrom,

Que s'ha canviat el pany del Rocòdrom i que la nova clau es pot passar a recollir durant aquesta setmana i la vinent, de dilluns a dijous de 19:30h a 21:00h. L'Antonio hi serà allí per atendre-us.

Per recollir-la caldrà portar una fotocòpia de la targeta sanitària i un comprovant d'estar al corrent dels pagaments (rebuts bancàris).

També podeu trobar la nova butlleta d'inscripció per al Rocòdrom a la secció "Inscripcions" del bloc.

Atentament,

La Junta.

Ascens al Monte Perdido (3355 m) des del Cuello Ancho (24-06-2010)

• Participants: Antonio, Ester
• Temps total: 8 h 30 min.
• Grau de Dificultat: Alt. Necessari conèixer les tècniques d'auto-detenció.
• Material: Imprescidible grampons i piolet. Opcional corda.

Havíem quedat en arrancar d'Alcarràs la vigília de Sant Joan, sobre les 20:00 h. Jo tot just arribava a aquella hora, venint des del Conflent, on hi havíem anat a buscar la Flama del Canigó per "encendre" la Revetlla. El cansament era considerable, però les ganes d'experiències amb piolet i grampons podien més. I el que ens esperava l'endemà valia la pena. I tant: el Monte Perdido passant per la famosa Escupidera.

Ja feia temps que sentíem que l'Escupidera cada any es cobra alguna vida. De fet, a la setmana de haver-lo fet nosaltres, se'n cobraria una més. Probablement, com acostuma a passar en aquest casos, seria gent d'aquella que no va ni informada ni preparada per al que va a fer i, un cop allí, decideix obviar el risc i no tirar enrere, tot i sabent que hauria sigut l'opció més assenyada. Però bé... nosaltres sí que hi anàvem de preparats... però seria el primer cop que ens agafàvem grampons i piolet!!

Doncs, al que anàvem: cap a les 20:00h sortim d'Alcarràs, primer en direcció a Perpetro, d'allí cap a Ainsa i després cap a Escalona. Allí, parada i fonda, un plat combinat i a fer corbes fins al poble de Nerin, on arribem cap a les 23:00h. Allí teníem un forat en un hotelet i ens posem directes al catre, que al dia següent s'ha de matinar.

Aquest és el paisatge que us trobareu pel Monte Perdido

L'endemà hem quedat a les 6:30h amb l'Iñaki, un bon amic que, a més a més, ens faria unes bones pràctiques d'avançar encordats i d'auto-detenció. A les 7:00h ben puntual, el bus surt del poble i en 40min. ens deixa al Cuello Ancho. Amb el conductor quedem a les 18:00h per recollir-nos de tornada. Ens posem a caminar i de seguida es divisa el nostre objectiu. Les vistes són precioses; el paisatge és totalment verd, encara que no té res a veure amb al que estem acostumats al Pirineu català. Aquí la roca canvia i l'aigua s'escola molt més de pressa, de manera que no es formen tants rierols.

Caminem per sobre de la Senda de los Cazadores, flanquejant el barranc que ens queda a sota, fins arribar al que ens sembla el GR-11, que ens portaria al refugi de Goriz. En aquest punt s'ha d'estar atent a no perdre altura; en el flanqueig creuarem un rierol fins a arribar al camí que puja des del refugi fins a cim del Perdido. Un cop allí ja prenem el camí natural.

Estralls causats per una antiga glacera

El terreny va fent com balconades: és qüestió d'anar improvisant per trobar la millor traça. En la que seria la balconada més alta, hem d'anar a buscar la banda dreta, el que és diu el Pas del Vent. Arribats a aquest punt s'ha de parar compte, ja que després d'això ens enfilem pel mig de la canal fins arribar a un collat en el qual, des de la nostra dreta, hi desemboca una segona canal que és la que baixa del cim. En aquesta segona canal, el més aconsellable és flaquejar-la ben a prop de l'aresta dreta. D'aquesta manera guanyem altura d'una manera més regular i ens estalviem passar per damunt del llacs gelats i completament tapats per la neu!!

Buscant el Pas del Vent

Al final d'aquesta aresta és on comença la temible Escupidera. El seu mal nom li ve per ser una canal amb un fort pendent, de 40º o 50º que emboca, en la seva part baixa, cap una petita i pedregosa canal que acaba sobtadament. Una caiguda, doncs, i aquesta t'escup literalment al buit. Així doncs anirem amb compte, però no pas amb por. En aquests casos la por porta sovint a reaccions absurdes i, en conseqüència desenllaços fatídics.

Abans d'enfilar-la, creuem per agafar-la des de la banda esquerra, de manera que el primer tram de pujada dins la canal serà una llarga diagonal d'esquerra a dreta. Més amunt és qüestió d'anar fent ziga-zagues per tal de suavitzar el pendent, fins arribar a l'últim collat, on s'hi acostuma a formar una paret de neu ventada. El cim ens queda a mà dreta. Un cop al cim ressona el crit de "Aspardenyaaaa!!!!"

Vistes de la pala final al "Perdido" amb l'Escupidera al peu

Feta la feina, contemplem les espectaculars vistes mentre reposem forces amb alguna barreta. D'aquí només ens queda la baixada. Cal anar igualment amb compte en el tram de l'Escupidera. Però per la resta, res, arribem al lloc cap a les 14:30h. Tenint en compte que el bus ens recull a les 18:00h, encara ens queda una bona estona per relaxar-nos.

a) L'Ester encordada per primera vegada.

b) Som al cim: "Aspardenyaaaa!!!"

En quant a la dificultat, la sortida no és excessivament exigent. Ara, cal tenir clar què vas a fer i l'època de l'any en què s'hi va, per tal del saber on està la neu, en quines condicions, etcètera. Cal també tenir clars els conceptes de l'auto-detenció. L'Escupidera és un dels llocs on es registren més morts del Pirineu Aragonès. I no és estrany, amb la de gent que hi circula amb keds. Accident o negligència?

Finalment, agraïr al bon amic Iñaki, el qual ens va fer les pràctiques de autodetenció i encordar-se que tan bé ens han anat en les sorides següents. Però això ja us ho contaré...

Text i fotos: Antonio Dolset

Revisió i edició: Jordi Jové

Obrim el Bloc a tots el Socis

Fas Activitats? Publica-ho al nostre bloc

Hola de nou,

Des de l'Aspardenya sabem que molts de vosaltres realitzeu diverses activitats de muntanya pel vostre compte. Només faltaria, que us haguéssiu d'esperar a que organitzem alguna cosa per sortir de casa.

De totes maneres, ¿quantes voltes us haurà passat que, després de molt temps, us heu assabentat que algun, amic, conegut o saludat realitza la mateixa activitat que vosaltres? ¿No us ha passat mai que un cap de setmana us heu quedat a casa perquè "no teníeu parella" per fer el què i després ha resultat que algú molt proper ha fet el mateix que volíeu fer vosaltres?

La nostra voluntat és facilitar la comunicació entre tots nosaltres, de manera que si algú de l'Associació realitza alguna activitat, tingui la possibilitat de fer que la resta de socis n'estiguin "al tanto". Així, quan a algú li falti parella per fer la sortideta, sabrà quines persones fan la seva activitat.

A partir d'ara qualsevol soci de l'Aspardenya pot publicar articles al nostre bloc. Per fer-ho, només cal que ens envieu un correu electrònic i us respondrem amb una invitació per accedir a la pàgina de publicació de missatges. Amb aquest mail us enviarem unes breus instruccions de com publicar i del format que seguirem.

Les entrades correspondran bàsicament a:

1. Propostes de noves sortides.
2. Ressenyes de sortides ja fetes.

...encara que qualsevol informació que vulguis compartir hi serà benvinguda. Les entrades poden ser tan completes o simples com vosaltres vulgueu. Fins i tot, podeu fer referència a d'altres llocs web on hi hagi informació més detallada.

Au, que comenci el joc.

Salut!

Inici del Període de Canvis en el Bloc de l'Assocació

Benvolguts socis, col·legues i companys,

Des d'avui mateix l'Aspardenya inicia un període en el qual es vol instaurar tot un seguit de canvis en el bloc que tenim obert.

Aquests canvis, que seran tan a nivell visual, com de funcionament del bloc, tenen com a objectiu fer d'aquest lloc una eina útil, àgil i actualitzada pel que fa a la comunicació d'activitats i a la col·laboració entre socis.

Els primer canvis, encara que minsos, ja són visibles. La imatge i la distribució de la informació ha variat lleugerament (i encara ho pot fer més); també s'ha inclòs un calendari d'activitats que haurà de reflectir les activitats que l'Associació, els seus socis o fins i tot tercers promouen o proposen.

Una de les fites més importants que volem assolir és que qualsevol soci de l'Associació tingui accès a la publicació de les seves pròpies activitats i propostes dintre del nostre bloc. Això ens ha de permetre fer visibles les nostres activitats i aficions, que moltes vegades són comuns sense saber-ho.

En properes comunicacions us anirem informant del què i el com de tot això. Ja sabem que som molt optimistes (ho som per naturalesa), però esperem que aquests canvis ens aportin una nova experiència entorn a la comunicació entre tots nosaltres. També us encoratgem a col·laborar en forma de qualsevol tipus de proposta que podeu enviar-nos per correu electrònic.

Salut i fins aviat.

Escalada a Vilanova de Meià.

El passat dissabte dia 29 de maig, algun dels membres de l´Aspardenya varen trobar-se per anar a “tibar-li” una mica, que és l’expressió que s’utilitza quan es va a escalar entre companys.



Varem sortir del centre a les 8:00 h del matí. El dia al poble era serè però quan arribarem a Balaguer estava ben tapat i semblava que hi hauria boirina.

Ens varem dirigir cap a Vilanova de Meià i quan arribarem al poble de Vilanova ens vam endur una bona sorpresa. Hi havia la boira de ple!!

Ens vam atansar fins al lloc on es deixa el cotxe a peu de carretera i analitzarem la situació. Mentre ho decidíem, ens ficarem els arnesos i carregarem el material per a dirigir-nos a la paret

Iniciarem el primer llarg amb boira però ja començava a sortí el Sol. La via és una clàssica de la zona. El sector es diu Roca dels Arcs i la via és la: Camel, de dificultat baixa. De totes maneres, al ser una de les primeres vies, ja en teníem prou.

Grau de la via: creiem que era un 5+ tal i com marquen les ressenyes. Per tant, està ben ficat.

Material: la via esta equipada. S’ha de portar 10 cintes, algun cordino per un pont de roca i sempre ens anirà bé portar un joc de tasconets. Pel nostre gust potser faltaria algun seguro al flanqueig del 4ª llarg ja que el balcó queda una mica exposat.

Trajectòria de la via:

La via comença amb una placa poc definida i tombada per anar a buscar la fissura que es crea a la banda esquerra entre la paret i l´entoscada tan evident. Seguirem per aquesta entoscada fins al damunt mateix d’aquesta.

Des de allí tindrem un flanqueig a la dreta per tal de vorejar el petit sostre que hi ha damunt nostre.

Al fer el flanqueig s’ha de tenir en compte de no anar massa cap a la dreta ja que sinó ens ficaríem a l’altra via que puja. Aquest petit tram potser és un dels més durs de la via. Tot i tenir bones preses, desploma un xic i això fa carregar els avantbraços.

Un cop superat aquesta placa amb fissures laterals, ens dirigim a la canal de sortida per la que es surt sense dificultat fins al cim de la paret.

Opinió: via molt bonica i apta per a les primeres vies d’escalada clàssica. Bona roca. A la primera reunió faltaria canviar els burils o espits per paravolts i algun seguro de més al flanqueig. Molt recomanable!!!