Alpinisme: Cambra d'Ase. Corredor Vermicelle (PD. 250m)

Ascencions cerdanes. La cara nord a Cambra d'Ase

A principis del mes de febrer de 2013, vaig acostar-me fins al circ de Cambra d'Ase, un circ impressionant, molt alpí, a bell mig de la Cerdanya. No el coneixia, i la impressió i l'experiència que en vaig tenir van ser fantàstiques.
Concretament vaig ascendir el corredor Vermicelle (PD. 250m., 40º-60º) un corredor molt elegant i estètic, sense pràcticament cap dificultat tècnica, on només cal parar una mica més d'atenció en un possible mitx en la sortida, que jo vaig superar sense ni assabentar-me'n ja que estava completament cobert de neu, i és aquí, en la cornisa final, on la inclinació pot augmentar una mica.

L'aproximació es du a terme des del poble d'Eina, a la Cerdanya francesa, deixant el cotxe una mica més amunt, a les pistes d'esquí del mateix nom. Des d'aquí es remunta primer per pista i després per bosc ja en direcció el circ que domina majestuós el fons de la vall. Vaig trobar molta neu, i l'aproximació fou una agonia, ja que a cada passa em clavava pràcticament fins a la cintura. Un aproximació que, amb la neu assentada, o ja entrada la primavera, pot fer-se en un parell d'hores, jo vaig estar-ne quatre i mitja. La veritat és que vaig estar a punt de parar i girar cua, però no, vaig anar seguint penosament fins a l'entrada del corredor.

El Vermicelle és fàcilment identificable en el sector de les canals de la dreta, una línia recta molt estètica que puja fins molt a prop del cim occidental. Al número 309 de la revista Desnivel trobareu un extens article sobre les diferents possibilitats d'escalada hivernal al circ.

El corredor es trobava en bones condicions, especialment la segona part, amb una neu dura ben formada perfecta per clavar els grampons i els piolets.
La cornisa final la vaig superar bé, i un cop a dalt, amb uns pocs minuts direcció a la dreta, vaig assolir sense problemes el cim del Cambra d'Ase Occidental (2.711m.), amb unes vistes superbes de la Cerdanya, el Puigmal i les muntanyes de Núria, el massís del Carlit i el Canigó.
 El descens el vaig fer pel mateix corredor, tot i que la millor opció es encarar-lo per l'ampla canal central, perfecta com a opció per baixar amb esquís.


Resumint, vaig gaudir d'un molt bon dia l'alpinisme en una zona preciosa i per una canal molt bonica però sense dificultats remarcables, ideal com una primera visita al massís, a l'espera de futures i noves escalades.



En plena aproximació



Des de l'interior del corredor



Arribant a la sortida

A dalt de tot, un cop superada la cornisa

El cim del Cambra d'Ase Occidental