Proposta: Curs d'iniciació a l'Alpinisme

Actualització (15/02/11):

• Atenció Aspdenyeros!! El curs d'alpinisme segurament s'ajornarà de forma indefinida per falta d'inscrits. Si encara hi ha algú interessat, s'hauria de manifestar quan abans millor.

Actualització (28/01/11):

• El curs d'alpinisme es farà el dissabte dia 26 de febrer, probablement a la zona de Cerler.
• S'ha quedat amb el professor (Jordi Marmolejo) el divendres 25 de febrer a les 20:00 h al rocòdrom per parlar de material, coches, etc.

• 
  

  Els interessats podeu fer l'ingrés al C/C 2081 0495 03 3300005425 (Caixa del Penedès) abans del 15 de febrer i posar-vos en contacte per correu electrònic amb l'Aspardenya.

Companys i companyes,

Desde l'Aspardenya estem preparant un curs bàsic-elemental d’alpinisme d’un dia de durada per al primer o segon cap de setmana de febrer.

• S’ensenyaran les principals tècniques de progressió en neu (caminar amb grampons o sense).
• I també les tècniques bàsiques d’autodetenció amb piolet i sense: què fer si rellisquem i caiem pendent avall.

El preu del curset és de 15 € pels socis i 30 € per als no socis. El professor és un guia titulat d’alta muntanya UIAGM (màxima titulació que existeix).

Els interessats contesteu envieu un correu i ja ens posarem en contacte amb vosaltres per acordar el dia del curset i parlar de tota la logística necessària.

Salutacions,

La Junta.

Proposta: Sortida amb Raquetes de Neu (20-02-2011)

Actualització (15/02/11): (Informació enviada per l'Antonio)

Detalls:

• Dia: diumenge dia 20 de febrer del 2011
• Punt de trobada: A les 09:00 del mati al poble de Benasc, davant la botiga “Barrabes”
• Per qui vulgui sortir del poble hi ha l’opció de quedar a les 06:30 del mati davant del rocòdrom.
• El transport és realitzarà amb vehicles particulars.
• Persona de contacte: Antonio tel. 678 46 48 85

Material necessari per a la sortida:

• Calçat de muntanya o bota (aconsellem portar calçat de recanvi per després de l’activitat)
• Polaines (qui disposi de elles)
• Roba d’abric (guants, pantalons i anorac)

Informació de la sortida amb raquetes:

REUNIÓ informativa: Divendres dia 18 de febrer a les 20:00 hores, al rocòdrom.

Els itineraris concrets que realitzarem dependran de les condicions de la neu, ja que les raquetes no són apropiades per a neus molt dures amb plaques. Però bé, això ho veurem al llarg de la setmana.

Les excursions tipus les podríem dividir en tres nivells:

1. Nivell Baix: Sortida dels Llanos de l’Hospital, en direcció al pla de Aigualluts, des d’aquí pujar al els llacs de Toro.
2. Nivell Mitjà: Sortida dels Llanos de l’Hospital, en direcció al pla de Aigualluts, des d’aquí pujar per una vall al refugi de Renclusa.
3. Nivell Alt: Sortida dels Plans de l'Hospital, en direcció a la Renclusa, pujada al coll de Paderna (possibilitat de pujar al pic segons condicions) retorn pels tubs de Paderna.

Preus:

• 15€ socis
• 30€ NO socis

El preu inclou: El lloguer de les raquetes, un guia UIAGM .

Si algú porta les seves raquetes, l’estalvi serà de 5€ dels preus anteriorment esmentats.

IMPORTANT: últim dia d’inscripció serà el divendres dia 18 de febrer a les 20:00 hores.

Salut a tothom.

________________________________________________________________

L'Antonio proposa fer una sortideta amb raquetes de neu. Probablement seria cap al 20 de febrer. Tots aquells que vulgueu apuntar-vos, ho podeu fer per les vies habituals:

• Podeu enviar un correu a L'Aspardenya.
• Podeu contactar per telèfon amb l'Antonio (678 464 885).
• Us podeu passar pel rocòdrom, normalment els divendres al vespre.

Ànims!

Vist i No Vist: Misteri al refugi Certascan

Estrenem secció al bloc, en la qual ens anirem fent ressó de les coses del "mundillo" que trobem curioses o interessants. Tots aquells que tingueu propostes per penjar, ens les podeu fer arribar per correu.

Com alguns de vosaltres ja sabreu, des de fa algun temps hi està havent cert enrenou entorn al refugi de Certascan, el seu guarda, la FEEC i els propietaris de les muntanyes de la zona.

Nosaltres ens fem ressó dels últims esdeveniment a través del següent ellanç del bloc d'esquí del Centre Excta. de Gràcia, el qual, si més no, guarda certa imparcialitat sobre la història.

Misteri al refugi Certascan:

"Alguna cosa obscura passa al voltant del refugi Certascan."

Salut!

Proposta: Activitat d'Escalada per a Menors d'Edat al Rocòdrom

Benvolguts companys,

Sapigueu que des de ja fa algun temps, existeix la possibilitat de que els menors d'edats disposin del rocòdrom per a una activitat d'escalada guiada. Aquesta es fa els dissabtes per la tarda i està organitzada per Patronat Municipal d'Esports amb la col·laboració de l'Aspardenya.

Per més informació i inscripcions us podeu dirigir al Pavelló Municipal.

Salutacions.

La Junta.

Estada als Alps, Part I: Gran Paradiso (4061 m.) i Petit Aguilvert (3512 m.) (10/14-07-10)

• Participants: Antonio, Ester
• Temps total: -
• Grau de Dificultat: Alta.
• Material: Imprescidible grampons, piolet i corda.

Entre els passats 10 i 16 de juliol del 2010, l’Ester i jo, l’Antonio, juntament amb el nostre bon amic Iñaki, ens vam aventurar a passar uns dies de vacances als Alps, per fer una mica d’alpinisme en el sentit més literal de la paraula: pujar muntanyes als Alps. La nostra estada va tenir com a punt culminant l’ascenció al Mont Blanc, la muntanya més alta d’Europa Occidental amb 4810 m. i uns dels nostres més anhelats reptes. Tots seguit us presentem en dos capítols un breu resum de com va anar la història i de les nostres impressions.

Quan tot comença. 10 i 11 de juliol del 2010.
Finalment, després de dos mesos de preparació intensa, corrent pels camins del poble i d’excursions cada cap de setmana, ha arribat l’hora de la veritat: marxem cap a Chamonix. Així doncs, el diumenge, 10 de juliol hem de recollir el nostre amic Iñaki a primera hora de la tarda a Jaca, el lloc on viu. Però se’ns fa un pèl tard i arribem cap a les sis. L’Iñaki ens convida a fer unes tapes, de manera que la cosa no pot començar de forma més relaxada: plenant bé l’estomac... però, què carai!, estem de vacances, no?
L’endemà ens llevem ben d’hora, cap a les 5, ens fiquem al cotxe i... 11 hores fins a Chamonix, primera parada.

Chamonix i al fons el nostre destí final, el Mont Blanc.

Una aclimatació de luxe: Gran Paradiso (4061 m.) i Petit Aguilvert (3512 m.). 12, 13 i 14 de juliol del 2010.
Abans d’encarar-se al mític Mont Blanc, cal fer una bona aclimatació. Decidim començar fent el cim del Gran Paradiso (4061 m.), el més alt dels Alps italians i que té un final en creta rocosa. La primera jornada d’ascenció (12 de juliol) l’invertim en arribar al refugi Vittorio Emmanuele, a 2735 m.

Arribada al refugi Vittorio Emanuele (2735 m.)

El refugi és força acollidor i, és clar que, sent italià, per sopar toca un bon plat de pasta i un bon tros de pastís de postres. Ens fa força respecte els possibles efectes de la vida en alçada, de manera que mirem de beure bastants líquids per tal d’aclimatar millor. Havent sopat, encarem el llit, que l’endemà toca sortir d’hora, i ens trobem que les habitacions són gairebé individuals: de 4, 6 ó 8 persones. Això sí, dins les habitacions, l’espai justeja una mica i gairebé no et pots ni regirar; quan ets a la llitera de dalt, gairebé toques al sostre.
L’endemà, cap a les 5:00 h ja estem caminant amb els frontals encesos, per un sender força marcat que no presenta problemes de pèrdua. Tot caminant se’ns fa de dia, però els raigs de sol duren ben poc i una boira freda ens cau a sobre, impedint-nos veure el poc que ens falta per assolir la cresta de roca. Quan comencem a crestejar, el fred intens que travessa els guants ens deixa el tacte just per sentir les roques i el gel on ens cal agafar-nos. Allí les cordades hi fan coses bastant insòlites i, en alguns moments vaig arribar a estar envoltat de fins i tot 3 cordades diferents.
Finalment assolim el cim, on ens hi espera una verge pelada del fred. I cap avall. Des de la sortida del refugi fins al retorn al mateix punt passen unes 7 hores. Seguim baixant i, un cop a l’aparcament, un “xiringuito” de plats combinats!! Sense dubtar-ho, ens sentem a endrapar i reposar energies, que la cosa no s’acaba aquí.

a) Caminant amb les primeres llums del dia.

b) El sol dura ben poc i boira i fred quan faltava ben poc per arribar a la cresta de roca.

a) A la cresta, amb el fred a les mans i el tacte mínim per agafar-te a la roca glaçada. I nosaltres novatillos amb els grampons!!!

b) No sé pas qui és més estampa, si la verge o l’Antoni.

Ja de baixada, mireu com cuiden els italians els seus camins del parc!!

El dimecres 14 de juliol ens disposem a fer el cim del Petit Aguilvert, un pic de 3500 m que ens servirà per aclimatar-nos millor i per fer pràctiques de grimpada amb grampons, amb els que encara ens sentim un mical novells.
El punt de partida és poble d’Argentiere, des d’on només arrencar ja veiem una espectacular vista de la muntanya. Des d’allí, el primer tram es fa amb el telefèric de Grand Montets, que et porta directament fins a la cota 3000 m. Durant l’ascenció experimentem el què vol dir exactament “pràctiques de grimpada amb grampons”, ja que la pala de neu que hem d’afrontar fa uns 45º de pendent. Més amunt ens espera una aresta de roca mixta amb passos de grau IIIb.

a) Aclimatació i grimpades a la Petit Aguilvert.

b) Vista la paret que hem d'afrontar: una pala de neu a 45º i després una aresta de roca mixta amb passos de IIIb.

De tornada, l’arribada al telefèric és un punt on tothom hi fa “pràctiques” de grampons i d’assegurament, ja que la pala de neu està força endurida i glaçada. Havent acabat, i aprofitant que estem per la zona, ens acostem a Zermatt per veure l’espectacular Cervino (o Matterhorn, depenent de si ets al costat italià o suís) de 4478 m d’alçada.

a) Al cim. Què emprenyador l’Antoni, oi?

b) Vistes del Cervino (o Matterhorn) (4478 m.) des de Zermatt.

Text i fotos: Antonio Dolcet

Revisió i edició: Jordi Jové