Què és una Via Ferrata??

Doncs bé, una via ferrata és una manera d'entrar en contacte amb la muntanya. Una forma diferent de conèixer la roca d'aprop. És una pràctica entre l'excursionisme i l'escalada (una mica de les dues). Si més no, una manera de passar bons moments d'aventura entre amics.

Per la nostra seguretat és necessari l'utilització de material:Com el casc, l'arnés, el disipador i calçat de muntanya.

ANIMA'T!!!

Via Ferrata Espolón de la Virgen

El dia 26 d'octubre, membres de l'Aspardenya, vàren realitzar la seva segona ferrata. Es tracta d'una ferrata de nivell mitjà-alt (un calentament pel que ens espera!! ayayay!!!!).

La ferrata és en un dels paratges més exigents en quant a escalada es coneix: RODELLAR. El lloc és famós per la seva diversitat, quantitat i qualitat de les seves vies d'escalada, reunint molts cops els escaladors més intrèpits d'arreu del món.

El lloc també és famós pels seus barrancs, ja que en una mateixa zona pots gaudir de varis d'ells. Nosaltres, per iniciar la ferrata, anirem a buscar el final d'un d'ells: el MASCÚN.

Com anar-hi? S'ha d'anar al poble de Rodellar i arribar a l'esglesia. Abans d'arribar-hi hi ha un indicador del barranc del Mascún que haurem de seguir. Ens portarà a baix al riu. Llavors, haurem de seguir el riu pel marge esquerra en sentit ascendent. El creuarem varis cops fins trobar el cartell d'inici de la ferrata a uns 2 km. del poble i 40 minuts de trajecte.

Detalls:
Aproximació: 40 minuts.

Duració: 1,5 hores.

Temps de retorn fins al cotxe: 1h.

Dificultat: mitja-alta.

Altres: no és necessari portar corda.

Propera sortida!!!! Ferrata Regina - Oliana.

El proper diumenge 9 de novembre, membres de l'Aspardenya tenen intenció d'anar a fer la Ferrata d'Oliana. Segurament es tracta de la ferrata amb més nivell de Catalunya, per tant, demanem que tota persona interessada en venir, tingui almenys una mica d'experiència en la realització de ferrates ja que aquesta dura apròximadament 5 hores.

Per més informació passeu-vos per l'Aspardenya!!

Sortida Via Ferrata - Santo Cristo

El passat dia 12 d'octubre, uns quants membres de l'Aspardenya varen realitzar la via ferrata del "Santo Cristo".



Es tracta d'una via de dificultat mitja que es troba a les proximitats de Barbastre. Es de fàcil accés, ja que el temps d'aproximació entre el lloc d'aparcament i la via és d'uns 5 minuts.



La duració a l'hora de realitzar l'ascenció és d'aproximadament 1 hora i mitja. Un cop s'ha fet el cim, el temps de descens és de 30 minuts.



Si algú s'anima i vol aprofitar una mica més el dia, es pot fer escalada a les parets que es troben adjacents al pàrquing. La via no té una dificultat excesiva i no era necessària l'utilització de corda. És ideal per fer-la amb migdia i així poder dinar a casa.



Es vol realitzar una altra sortida pel dia 24. Per més informació, no dubteu a venir al centre!!

L'Aspardenya va anar al Monteixo

El passat 11 de setembre, mentre alguns membres de l'Aspardenya van anar a fer l'ofrena floral de la Diada, uns altres vàrem anar a fer el cim del Monteixo.

A les 7h del matí vam quedar davant de l'Aspardenya, el Santi, Víctor i el Marc. Estava ploguen i no sabíem que fer. Al final vam decidir provar sort i vàrem començar el viatge cap a Llavorsí, on ens esperaven l'Antonio i l'Esther, que es van quedar a dormir allí ja que havien anat a la travessia de les "Portes al Cel", i el Víctor, el Dani, la Laura i la Miriam que havien sortit mitja hora més aviat que nosaltres.

Durant el viatge, el temps estava entre núvol i pluja ( 4 gotes), però no les teníem totes, fins que vam arribar i per sort, no estava ploguen però estava bastant cobert, és a dir, que plouria més aviat o més tard.

Vam entrar al bar on ens estaven esperant i per sorpresa ens vam trobar a l'Oriol, un amic de l'Antonio que feia una setmana havia arribat de Nova Zelanda on havia estat 4 mesos de vacances, gaudint dels molts esports d'aventura que es poden fer en aquell país.

Després d'un bon entrepà i una cerveseta, vam agafar el cotxe direcció cap al Monteixo, no abans de parar al punt d'informació per demanar una mica d'informació per com arribar-hi, ( jeje l'excusa per conèixer la noia que hi havia).

Vam anar fins al parking d'Areu, on en principi es comença l'ascensió però si anàvem més amunt amb el cotxe fins a Pla de la Selva ens estalviaríem una bona estona de pujada.

Desprès d'anar per un camí de cabres vam arribar al parking de Pla de la Selva. Vam començar l'ascensió cap al Monteixo seguint el camí de cabres per on havíem vingut, els temps estava tapat i en qualsevol moment podria ploure, però vam decidir tirar en van i passes el que volgués.

Vam caminar pel camí durant una hora, xino-xano, sense estressar-nos gaire, llavors vam arribar al final del camí, on començava el sender. Mentre anàvem pujant veiem com els núvols, que ja eren una tempesta, s'anaven acostant poc a poc, fins que al final va comença a caure gotes i plovia lleugerament. Segur que la culpa va ser del Santi i del Víctor que no podien estar ni un segon sense dir-se una cosa un a l'altre. Vam decidir arribar com a mínim fins als llacs, on a l' arribar-hi va començar a ploure de valent i vam decidir abandonar l'ascensió i donar mitja volta i tornar cap al cotxe.

Mentre anàvem baixant, anava plovent però de cada vegada menys fins que al final quan ja arribàvem al parking va sortir el sol, com a sempre la llei de Murphi es va complir. Dons bé, la única cosa bona que podíem fer llavors era donar-nos pressa i anar a fer un bon tiberi. Per allà a les 16h vam arribar a Areu on vam parar a dinar, però només ens podien fer entrepans. Però al final vam aconseguir que ens fessin plats combinats per a tots.

Més o menys a les 19,30h vam arribar a Alcarràs, on hi havia una tempesta del 15, vam anar a fer una cervesa i cap a casa a descansar, més aviat pel viatge que no pas per l'ascensió.


Nasdena.