El passat 11 de setembre, mentre alguns membres de l'Aspardenya van anar a fer l'ofrena floral de la Diada, uns altres vàrem anar a fer el cim del Monteixo.
A les 7h del matí vam quedar davant de l'Aspardenya, el Santi, Víctor i el Marc. Estava ploguen i no sabíem que fer. Al final vam decidir provar sort i vàrem començar el viatge cap a Llavorsí, on ens esperaven l'Antonio i l'Esther, que es van quedar a dormir allí ja que havien anat a la travessia de les "Portes al Cel", i el Víctor, el Dani, la Laura i la Miriam que havien sortit mitja hora més aviat que nosaltres.
Durant el viatge, el temps estava entre núvol i pluja ( 4 gotes), però no les teníem totes, fins que vam arribar i per sort, no estava ploguen però estava bastant cobert, és a dir, que plouria més aviat o més tard.
Vam entrar al bar on ens estaven esperant i per sorpresa ens vam trobar a l'Oriol, un amic de l'Antonio que feia una setmana havia arribat de Nova Zelanda on havia estat 4 mesos de vacances, gaudint dels molts esports d'aventura que es poden fer en aquell país.
Després d'un bon entrepà i una cerveseta, vam agafar el cotxe direcció cap al Monteixo, no abans de parar al punt d'informació per demanar una mica d'informació per com arribar-hi, ( jeje l'excusa per conèixer la noia que hi havia).
Vam anar fins al parking d'Areu, on en principi es comença l'ascensió però si anàvem més amunt amb el cotxe fins a Pla de la Selva ens estalviaríem una bona estona de pujada.
Desprès d'anar per un camí de cabres vam arribar al parking de Pla de la Selva. Vam començar l'ascensió cap al Monteixo seguint el camí de cabres per on havíem vingut, els temps estava tapat i en qualsevol moment podria ploure, però vam decidir tirar en van i passes el que volgués.Vam caminar pel camí durant una hora, xino-xano, sense estressar-nos gaire, llavors vam arribar al final del camí, on començava el sender. Mentre anàvem pujant veiem com els núvols, que ja eren una tempesta, s'anaven acostant poc a poc, fins que al final va comença a caure gotes i plovia lleugerament. Segur que la culpa va ser del Santi i del Víctor que no podien estar ni un segon sense dir-se una cosa un a l'altre. Vam decidir arribar com a mínim fins als llacs, on a l' arribar-hi va començar a ploure de valent i vam decidir abandonar l'ascensió i donar mitja volta i tornar cap al cotxe.
Mentre anàvem baixant, anava plovent però de cada vegada menys fins que al final quan ja
arribàvem al parking va sortir el sol, com a sempre la llei de Murphi es va complir. Dons bé, la única cosa bona que podíem fer llavors era donar-nos pressa i anar a fer un bon tiberi. Per allà a les 16h vam arribar a Areu on vam parar a dinar, però només ens podien fer entrepans. Però al final vam aconseguir que ens fessin plats combinats per a tots.Més o menys a les 19,30h vam arribar a Alcarràs, on hi havia una tempesta del 15, vam anar a fer una cervesa i cap a casa a descansar, més aviat pel viatge que no pas per l'ascensió.
Nasdena.
Tot i anar molt bé de temps no ens esperàvem la llargíííííísima i esgotadora pujada cap al refugi del Rebost (tenint en compte el cansament acumulat).
A partir d'aquí vam tenir un llarg descens fins al Serrat de les Esposes, on després de posar l'últim segell al cartró, donàvem per finalitzada la travessa.
