Escalada a Vilanova de Meià.

El passat dissabte dia 29 de maig, algun dels membres de l´Aspardenya varen trobar-se per anar a “tibar-li” una mica, que és l’expressió que s’utilitza quan es va a escalar entre companys.



Varem sortir del centre a les 8:00 h del matí. El dia al poble era serè però quan arribarem a Balaguer estava ben tapat i semblava que hi hauria boirina.

Ens varem dirigir cap a Vilanova de Meià i quan arribarem al poble de Vilanova ens vam endur una bona sorpresa. Hi havia la boira de ple!!

Ens vam atansar fins al lloc on es deixa el cotxe a peu de carretera i analitzarem la situació. Mentre ho decidíem, ens ficarem els arnesos i carregarem el material per a dirigir-nos a la paret

Iniciarem el primer llarg amb boira però ja començava a sortí el Sol. La via és una clàssica de la zona. El sector es diu Roca dels Arcs i la via és la: Camel, de dificultat baixa. De totes maneres, al ser una de les primeres vies, ja en teníem prou.

Grau de la via: creiem que era un 5+ tal i com marquen les ressenyes. Per tant, està ben ficat.

Material: la via esta equipada. S’ha de portar 10 cintes, algun cordino per un pont de roca i sempre ens anirà bé portar un joc de tasconets. Pel nostre gust potser faltaria algun seguro al flanqueig del 4ª llarg ja que el balcó queda una mica exposat.

Trajectòria de la via:

La via comença amb una placa poc definida i tombada per anar a buscar la fissura que es crea a la banda esquerra entre la paret i l´entoscada tan evident. Seguirem per aquesta entoscada fins al damunt mateix d’aquesta.

Des de allí tindrem un flanqueig a la dreta per tal de vorejar el petit sostre que hi ha damunt nostre.

Al fer el flanqueig s’ha de tenir en compte de no anar massa cap a la dreta ja que sinó ens ficaríem a l’altra via que puja. Aquest petit tram potser és un dels més durs de la via. Tot i tenir bones preses, desploma un xic i això fa carregar els avantbraços.

Un cop superat aquesta placa amb fissures laterals, ens dirigim a la canal de sortida per la que es surt sense dificultat fins al cim de la paret.

Opinió: via molt bonica i apta per a les primeres vies d’escalada clàssica. Bona roca. A la primera reunió faltaria canviar els burils o espits per paravolts i algun seguro de més al flanqueig. Molt recomanable!!!

Flama del Canigó!

Ja falta aproximadament un mes per la diada de Sant Joan. Enguany, l'Aspardenya i l'Ajuntament d'Alcarràs organitza la sortida per anar a buscar la flama al cim del Canigó.

Un cop més us demanem que qui estigui interessat ens ho faci saber mitjançant el correu electrònic: laspardenya@gmail.com o apuntant-se a la llista del Casino.

Si teniu ganes de fer una sortida envoltats de natura i de pas, una mica d'exercici, animeu-vos!!

Sortida raquetes.

El diumenge 14 de març vam fer una sortida amb raquetes a la boca nord del túnel de Viella.

Va ser una ascenció suau de dues hores de pujada i una de baixada. El temps era molt idoni per fer una sortida ja que feia molt bon temps, amb sol i sense calor. Les vistes eren molt boniques, travesses un bosc i un riu.

Vàrem trobar més persones que feien la mateixa ruta, però ells la feien amb esquis de muntanya.

A l'abril volem fer una altra sortida. Encara no se sap on, però qui estigui interesat ja pot fer les seves propostes al blog o que envii un correu a l'Aspardenya.

La junta.

Sortida amb Raquetes a Aigüestortes...

Hola de nou!!

El proper DIUMENGE 14 de MARÇ s'ha organitzat una sortida amb raquetes al PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES. El cost de la sortida és de 25 EUROS als SOCIS i 30 EUROS als NO SOCIS. El preu inclou un Guia que ens acompanyarà durant la sortida, el lloguer de les raquetes i el taxi 4x4 que ens portarà al destí per començar la ruta.

La proposta de programació és:
9:30h - Trobada a la Casa del Parc Nacional.
10:00h - Sortida amb els taxis 4x4 cap al Planell d'Aigüestortes.
10:30h - Inici de l'itinerari guiat.
14:30h - Tornada amb els taxis cap a Boí.
15:00h - Fi de les activitats.

Si hi esteu interessats i us voleu apuntar, envieu un correu a laspardenya@gmail.com.

Animeu-vos!!

Ascensió al Cervino (4.478m)

L’estiu passat, concretament el 13 d’agost de 2009, el Xavi Garcia i jo mateix, el Rafel Folch, dos membres de l’associació l’Aspardenya, varem aconseguir ascendir el Monte Cervino o Matterhorn, de 4.478 m d’alçada, situat al cor dels Alps, entre Suïssa (el Valais) i Itàlia (la Vall d’Aosta). La via d’ascensió que varem seguir fou l’aresta italiana, coneguda amb el nom d’aresta de Lion (l’aresta del lleó).

De fet, la nostra aventura ja havia començat en un primer intent dos anys abans, l’estiu del 2007, però en aquella ocasió les males condicions meteorològiques van fer-nos recular i tornar a casa decebuts i amb les mans buides. Aquest cop, però, l’expedició va anar molt millor, tot i que varem necessitar quatre dies per completar l’ascensió i retornar al punt de partida.

Aquest punt està situat en la població de Cervinia, al nord de la Vall d’Aosta, localitat turística d’esports de muntanya situada a 2.000 m.

d’altitud, al peu de la immensa mola de pedra i neu de la cara sud del Cervino. Des d’aquí s’inicia el camí de pujada que va guanyant alçada superant prats alpins, tarteres, algunes congestes de neu, a més d’un flanqueig perillós per les caigudes de pedres i el gel que hi pot haver en la ruta.

El flanqueig finalitza en el coll de Lion, a 3.580 m., des del qual ja és possible contemplar la grandiositat de les muntanyes i les geleres alpines del vessant nord suís. Un cop aquí comença pròpiament l’aresta de Lion, una llarga successió de ressalts i plaques que sense superar mai el IV grau,

però amb alguns trams delicats per la seva exposició, ens diposità a la cabana Carrel, petit però confortable refugi de muntanya, penjat al mig de l’aresta a 3.830 m. d’alçada.

L’ascensió fins al refugi és molt llarga, ja que comporta superar 1.800 metres de desnivell, i ja

suposa en si mateixa una bona ascensió. L’endemà varem fer el primer intent de superar els 650 metres que ens separaven del cim,

però quan portàvem unes quantes hores escalant varem decidir fer mitja volta, ja que anàvem molt lents i algunes cordades que portàvem al davant ens dificultaven la progressió.

Eren les 11 del matí i no havíem superat més que 200 metres. Aquella nit, al refugi, ens varem desanimar una mica, però varem conjurar-nos d’intentar-ho l’endemà amb més força. Així, a les 3 de la matinada del dijous 13 d’agost ja estàvem equipats amb tot el material i encaràvem els primers murs verticals que hi ha tot just al sortir del refugi.

Escalant sense pressa però sense pausa varem anar superant les dificultats i guanyant alçada, i després de superar l’aresta horitzontal, a trams esmolada,

del pic Tyndall (4.240 m.) i la torre final, varem aconseguir assolir, a les 11 del matí, al cim del Cervino.

L’alegria i l’emoció van ser immenses. El bon temps ens va permetre gaudir d’una bona estona del cim, de la magnitud del paisatge de les

muntanyes dels Alps.

Després varem iniciar la llarga baixada, i encadenant ràpels i desgrimpades delicades varem aconseguir arribar a les 8 del vespre altre cop al refugi amb la satisfacció de l’objectiu acomplert i la feina ben feta. L’endemà varem retornar a Cervínia i d’aquí varem començar el camí de retorn a casa. L’escalada del Cervino, sense ser molt difícil (la via no supera el IV grau i alguns trams estan equipats amb cordes fixes), és llarga i delicada per la seva exposició, i exigeix molta atenció en els trams més aeris i en els ressalts de mixtes (roca, neu i/o gel).